Filipin Yess

‘Blues Paradise’ és el nom de l’esperat segon disc de Filipin Yess. En aquestes noves cançons que tal com deixa entreveure el títol, hi tenen presència l’amor i el desamor, però s’hi amaguen les petites i senzilles alegries que teixeix la vida quotidiana. I és que el paradís també pot ser un lloc on posar-se nostàlgic. Posant en primer pla una pujada de tempo a bona part de les noves cançons, el grup s’eleva fins a noves galàxies a través de sons espacials, psicodèlia naïf i melodies que podrien ser la BSO de qualsevol sèrie americana de fa 40 anys. Però també saben quan posar-se “sadboys” i cantar a cau d’orella ‘com et trobaré a faltar, no m’oblidaré d’això…’ Aquesta vegada tenien clar que volien sortir del cau i buscar aliats per aquest nou treball i van demanar a en Pablo Schvarzman (Seward) que els fes la producció i mescla afegint capes de profunditat i experimentació analògica.

Durant els 30 minuts que dura el disc ens proposen un viatge per recórrer tots els mapes i racons de ‘Blues Paradise’ i intentar conèixer tots els personatges que s’hi amaguen, les preguntes que es fan i intentar trobar l’Stivi, que durant tot aquest temps havia estat amagat sense donar senyals de vida. O és que tot potser havia sigut obra d’en Niki?